Venus amb organista, de Tizià

Sunday, December 11, 2005

Llocs d'on hem tret la informacio

www.google.com
www.artehistoria.com
www.xtec.com
www.edu365.com (enciclonet)

Ticià Vecellio



Existeixen diversos dubtes alrededor de la data de naixement del mestre més important de l'escola veneciana. Ticià Vecellio va néixer a Piove di Cadore, en els Alps Vénetos, en un familia que ocupava una bona posició en la societat.El mes lógic sobre la data, és optar per que va néixer al 1.485, segons Panofsky y Wilde.
Tot i no tenir antecedents familiars en el camp de l'art, Ticià i el seu germà Francesco van viatjar fins a Venecia, per acudir en un dels tallers més prestigiosos de la ciutat. El primer cárrec important per el jove Ticià, va ser en el 1508 quan va haver de decorar una de les façanes del Fondaco dei Tedeschi, la sede dels mercaders alemans a Venécia. No va treballar sol, ho va fer amb Giorgione, que pintava la Pau, i Ticià la Juticia (o comerç).Es va comentar que Ticià havia sigut aprenent de Giorgione, pero no era del tot cert, perque no en tenia ni l'edat, ni la poscició. A la mort de Giorgione, Ticià va haver d'acabar algunes obres d'ell.En el 1551 Ticià s'en va de Venecia i fa tres frescos a l'Sculoa de San Antonio.Retorna a Venécia i segeix treballant. La fama de Ticià augmenta en el 1513 . Obre el seu propi taller en San Samuelle.El 1516 mort Bellini.Rep un dels encárrecs més importants: la Asunción per Santa Maria Gloriosa dei Frari, impactant quadre de casi set metres d'altura. S'inica una estreta relació amb Alfonso I d´Este, duc de Ferrara, i un dels seus primers clients importants i fa obres com:Bacanal, la Ofrenda a Venus i el Baco y Ariadna .La seva fama s'ext'en i coneix a Federico Gonzaga, duc de Mantua, un dels seus millors clients i qui li presenta al emperador.Tambe coneix a la seva futura dona, Cecilia,a qui li donará dos fills.Cecila mort en el 1530,quan dona a llum el tercer fill, en aquest cas, filla, Lavinia.Coneix a uns joves romans que influeixena en la seva pintura i ticià entre en la epoca anomenada:"crisis manierista" en la que de nou te com a referncia la coronació d'espines, tot i aixi sense deixar de banda el seu estil amb llum i color. No abandona Venecia pero artístiscament si, ja no rep encárrecs i els que rep, els despresia i els envia a Tintoretto i Veronés. Nomes es dedica a Felip II, el seu millor client pel que fa: Dánae; Venus y Adonis; Diana y Acteón; Diana y Calisto; el Rapto de Europa i Perseo y Andrómeda.En aquest anys el seu fill Pomponio te greus problemes ,el seu germà mor juntament amb un bon amic seu i el seu fill Oraci, casi resulta ser assesinat, la seva filla es casa i abandona la casa i mor 6 anys després. Ticià se sent sol i vell i aixo provocara un cambi en la seva pintura, posa mes tensió i dramatisme; com en la Coronació d' espines de Munich. Tot i ser vell i no tenir ganes de fer res, segueix treballant per Felip II, segeix fent temas religiosos, mitologics i retrats.El seu ultim treball es "la Pietat", destinat a al seva propia tumba i que no va poguer finalitzar. Morí el 27 d'agost de 1576 a casa seva de Biri Grande. Venecia despedí al seu gran pintor amb solemnes misses a la basílica de San Marcos, abans de ser enterrat a la esglesia de Santa Maria Gloriosa dei Frari.


Venus amb organista, de Ticià





Durant la primera estancia de Ticià a Augsburg van surgir una série d’ obres vinculades a Venus y la música. Tres d’elles tindrán com a protagonista a un organista i les altres dos a un tanyedor de llaüd. De les protagonitzades per organistes, dues les guarda el Museu del Prat i altres estan a Berlín. Entre moltes de les diferencies que contemplem, veiem que l’organista té certa semblança física amb el príncep Felip dels seus temps, amb qui el pintor havia iniciat una estreta relació a causa de que el primer retrat que va fer no li va agradar al jove. La postura de Venus es similar a la de el Prat, conversant amb Cupid, pero en aquesta escena s’incorpora un gosset en la zona inferior dreta i el paisatje de fons es molt diferent, presentant unes montanyes al fons i una ciutat als seus peus. La deesa abandona qualsevol gest púdic per concentrarse en les carícies de Cupid. La figura de Venus presenta un clar esforç al dirigir la seva mirada cap a l’amoret, amb una accentuada diagonal, influéncies de la pintura manierista o fins i tot inclús de Miquel Àngel. Una potent iluminació resalta la delicadesa sensual de la deesa. Les diferents qualitats de les teles, treballant el mestre amb la llum i el color. La majoría dels especialistes diuen que torna a "una concepció giorganesca" ja que apreciem una gran sintonía amb els primers treballs com el concert campestre. La obra podia interpretar-se amb clau alegórica representat els sentits, poguent simbolitzar al organista el tacte, la vista i l' oïda.